Aquest Talaiot és el més gran dels tres. S’utilitzava per a l’esquarterament i emmagatzematge de la carn que després es distribuïa entre tots els integrants de Son Fornés i, ocasionalment, s’hi realitzaven banquets comunals.

L’espai d’aquest talaiot és més reduït. Aquí es reunien les persones adultes de Son Fornés possiblement per a realitzar activitats sagrades i deliberacions polítiques.

Es desconeixen les activitats que es realitzaven a l’interior d’aquest Talaiot a causa de les nombroses modificacions que s’hi feren en èpoques posteriors.

Les cases en aquesta època es caracteritzaven per estar construïdes amb un gran sòcol de pedres, mentre que la part superior s’alçava amb encofrats de tàpia. Els accessos, en general, es bastien amb grans carreus ciclopis.

Aquesta societat era autosuficient des del punt de vista agrícola i ramader. Van aparèixer els primers espais conreats afavorits per l’entorn i per la creixent fertilitat de la terra, afavorida per la ramaderia.

Aquest Talaiot era el més petit dels tres i l’únic en el qual s’ha documentat una entrada a través del sostre per la qual es baixava a la cambra mitjançant una escala de grans carreus encastada a la paret.

Solien ser espais de reunió, encara que cadascun tenia la seva pròpia funció.

Aquest Talaiot va sofrir remodelacions arquitectòniques de gran envergadura, reflex d’una societat molt diferent de l’anterior. Es creu que el seu ús va ser semblant al dels nous Santuaris.

Apareixen nous espais sagrats que reflecteixen la nova realitat d’aquesta època, on el poder va començar a concentrar-se en unes poques persones que controlaven l’accés als recursos del territori.

En el poblat es van remodelar moltes de les cases, incrementant la seva grandària i obrint grans patis, la qual cosa reflectia l’estatus social de qui hi vivia.

La fortalesa dels Talaiots es va esvair i la població es va refugiar sota la seguretat de les muralles. El conflicte i la violència van marcar aquest nou període. El protagonisme masculí en la guerra i la ideologia pública va ser absolut.

Aquests espais sagrats van seguir en ús, mantenint les tradicions anteriors i adaptant-les als nous temps marcats per l’avanç imparable de Roma.

Les cases van sofrir un canvi en la seva funcionalitat. Algunes de les unitats domèstiques es van destinar a diferents usos, com la manufactura de tèxtils, de recipients ceràmics i d’eines metàl·liques o l’emmagatzematge.

La generalització d’eines metàl·liques especialitzades en tasques agrícoles concretes, com ara la poda o la sega, incrementà la productivitat i l’extensió dels camps de cultiu. La introducció del molí rotatori fou una de les millores tecnològiques clau per a la producció intensiva de farina.

Es desconeix si la muralla en aquesta època continuava oferint a la població la mateixa seguretat que havien gaudit els seus predecessors perquè aquesta zona està pendent de futures investigacions. Tot i que sabem que en aquesta època part del traçat de la murada va experimentar canvis importants, ignoram el seu abast perquè els sectors afectats han estat poc excavats.